Les llums ja s'apaguen i amb elles els somnis i les il·lusions
dels humans, que durant uns dies han substituït la seva inseparable tristesa
per una curta i irreal felicitat, donant-los així, una petita treva.
Ara aquests feliços moments viscuts ja formen part del
seu passat, esvaint-se en la ultima nit del meravellós i infantil Nadal, tot enfrontant-los
novament amb la seva crua realitat.
La felicitat d'aquests dies viscuda s'esfondrarà en l'oblit
humà. Tan sols la il·lusió dels nens, que, persistent al pas del temps, torna reflectida
en les seves mirades brillants i cristal·lines, quan contemplen les vulgars llums
dels fanals, que sempre encenen i guarneixen amb màgia, els foscos i desolats carrers
de les solitàries grans ciutats.
Els humans covards, no s'atreviran a fer front a la seva desesperació
minvada, que tornant molt mes ferotge, els durà sense pietat a la mort, i això,
per no poder fer front a la seva cruel i trista vida.
Només els nens seran els custodis de la felicitat viscuda
i alhora perduda, que, amb molta cura i recel, guardaran ben tancada dins les
seves brillants mirades i infantils somriures, tot esperant que la seva tornada
guareixi l'esperit malalt dels seus estimats adults humans.
Liliana Castillo Girona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari.