S’acosta
la Tardor i amb ella
una
festivitat de colors,
que,
molt variats en si mateixos
ens
donant infinitat de tons.
En
aquestes curtes línies
en
podreu gaudir
del
seu místic simbolisme,
on
tots ells:
grocs,
taronges, vermells i ocres
convertits
en els colors
de
la vida i de la mort,
us
donaran una breu descripció,
de
com son.
I,
sense distreure-us mes,
comencem
pel groc.
“Color de la alegria.
Color de la escalfor.
Fas de la tardor,
la joia mes preuada
de tots els cors”.
Ara
que ja heu conegut el groc,
fem
via augmentant el gradient
que
ja convertit en taronger,
us
narrarà, qui es.
“Soc per excel·lència
el color de la comprensió
de la alegria i la il·lusió.
Que, amb energia i creativitat,
felicitat i atracció,
renovo l’esperit,
fent de la tardor,
una inoblidable
i càlida
estació”.
I, com tots sabeu, aquí
no
s’acaba la excursió,
tocant-li
ara, al més bell de tots:
el
Vermell.
“Símbol de la sang.
Símbol de l’acció.
Represento l’escalfor,
la energia i la passió.
Convertint aquesta estació
en la més romàntica i
misteriosa,
de totes les que hi formen
els anys del mon”.
Però,
per damunt de tots,
hi
son els colors de la Mare Terra,
els
més ancians i savis de la Tardor:
ocres,
daurats i marrons.
“Sempre amb conjunció amb la Mare
Terra
ens doneu la vostra escalfor,
nostàlgia i tristor.
Però, que al contemplar la
bellesa
que li doneu al bosc,
us donem les gràcies de tot
cor,
oblidant-nos de la vostra
amarga
i solitària tristor”.
I,
amb aquesta breu descripció
marxeu
amb la simbologia dels colors de la Tardor.
Que,
no solament es la estació
de
la tristesa i de la mort,
sinó
també de la renaixença
a
una vida millor, plena d’esperança i il·lusió.
Ets
i seràs per sempre,
la
més bonica estació
de
totes les que hi formen
els
anys del mon.
Liliana
Castillo Girona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari.