LLOP ESTEPARI

Solitari vas per camins inoblidables, fugint de les manades que et neguen la tant desitjada llibertat. La teva humilitat i grandesa t’han convertit en referent per a d’altres iguals a tu, però mai seràs un líder de masses i ben conscient ets d’això.

Pertanys a tots els llocs sense tenir cap destinat a tu, i estimes sense mai ser correspost, és per això que sempre sol, corres pel mon. La teva naturalesa t’ha dotat d’un gran poder: de tots ets el mes fort, de tots ets el millor i la teva bellesa fan de tu, la criatura més admirada i envejada d’aquest injust mon.

I així, solitari corres per  qualsevol indret del mon tot i considerant-te germà de tots. A res li tens por i no hi ha res que et pugui aturar. Mil paisatges mil·lenaris travesses i ja poden estar coberts de neu i gel, ser deserts de pols i sorra o coberts d’una refrescant herba. De vegades son els arbres els que t’envolten amb la seva ombra i els rius que et trobes et refresquen amb la seva aigua. A tu no t’importa si fa fred o calor, perquè ets un ser superior i la teva pell no ho nota. Des de les alçades controles el teu extens i inacabable territori i quan no vols ser molestat, entre la profunditat dels ancians boscos, t’amagues.

Quan tens gana tan sols amb les teves urpes i les teves dents destroces el saborós cos de la teva presa. Gaudeixes amb la carn i la sang calenta que raja de les venes que tu perfores, i que be que et sents i com et brillen els ulls quan aquesta gana es sadollada.

El teu cor va néixer trencat i es per això que de tots els llops ets l’únic que es fa respectar. Sota la llum de la lluna cantes udolant, recordant com de desgraciats son els humans que sempre et temen i et volen matar. Però saps molt be Llop, que algun dia seràs tu qui manarà.

I així vas, viatjant i corrent per qualsevol indret del mon, sempre sol gaudint de la llibertat, però alhora compartint les teves aventures, amb els altres teus companys, que veient-te, morts d’enveja sempre estan. 

Liliana Castillo Girona