Et marchant sans direction fi va le grand-pére confronté
avec leurs fantômes du passé, tout seul, par un chemin de son village natale.
Une rue simple, ancienne où le mechant et implacable passage du temps, n'a pas
pu laisser empreinte sur lui.
Le grand-pére, tout courbée au pas des ans et avec son
canne, n'oublie pas sa vie dejà passé et lointaine, maintenant pleine des ses mèmoires.
Seul est lui, pasque personne de sa famille reste dejà à son coté, par l'acompagner
dans ce triste marche.
Seulement la rue par où lui promene toujours avec son
inséparable canne, est l'unique qui écoute ses pleurs intérieurs.
Et promenant sans direction fi va le grand-pére qui
plein des mèmoires d'une vie dejà passé et lointaine, avance sans savoir où,
attendant que la Dame Noire le mene, comme le Roi Artur, jusqu'a son immortel
"Avalon".
I caminant sense rumb va l'avi enfrontat als seus
fantasmes del passat, tot sol, per un carrer del seu poble natal. Un carrer
senzill, antic on el cruel i implacable pas del temps no ha aconseguit deixar
petjada en ell.
L'avi, tot encorbat pels anys i recolzat amb el seu
bastó no oblida aquella vida ja passada i tant llunyana, ara plena de records.
Sol ha quedat ja que ningú de la seva família resta ja al seu costat, per
acompanyar-lo en aquest trist caminar.
Tan sols el carrer per on passeja a diari amb el seu
inseparable bastó és l'únic que escolta els seus plors interiors.
I caminant sense rumb va l'avi, qui ple de records
d'una vida ja passada i llunyana, avança sense saber cap on, esperant que la Dama
Negra se l'endugui, qual Rei Artur, cap el seu immortal "Avalon".
Liliana Castillo Girona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari.