dimarts, 1 de gener del 2013

LE GRAND-PÉRE / L'AVI

Et marchant sans direction fi va le grand-pére confronté avec leurs fantômes du passé, tout seul, par un chemin de son village natale. Une rue simple, ancienne où le mechant et implacable passage du temps, n'a pas pu laisser empreinte sur lui.
 

Le grand-pére, tout courbée au pas des ans et avec son canne, n'oublie pas sa vie dejà passé et lointaine, maintenant pleine des ses mèmoires. Seul est lui, pasque personne de sa famille reste dejà à son coté, par l'acompagner dans ce triste marche.

Seulement la rue par où lui promene toujours avec son inséparable canne, est l'unique qui écoute ses pleurs intérieurs.
 
Et promenant sans direction fi va le grand-pére qui plein des mèmoires d'une vie dejà passé et lointaine, avance sans savoir où, attendant que la Dame Noire le mene, comme le Roi Artur, jusqu'a son immortel "Avalon".

I caminant sense rumb va l'avi enfrontat als seus fantasmes del passat, tot sol, per un carrer del seu poble natal. Un carrer senzill, antic on el cruel i implacable pas del temps no ha aconseguit deixar petjada en ell.
 
 
L'avi, tot encorbat pels anys i recolzat amb el seu bastó no oblida aquella vida ja passada i tant llunyana, ara plena de records. Sol ha quedat ja que ningú de la seva família resta ja al seu costat, per acompanyar-lo en aquest trist caminar.
 
Tan sols el carrer per on passeja a diari amb el seu inseparable bastó és l'únic que escolta els seus plors interiors.
 
I caminant sense rumb va l'avi, qui ple de records d'una vida ja passada i llunyana, avança sense saber cap on, esperant que la Dama Negra se l'endugui, qual Rei Artur, cap el seu immortal "Avalon".

Liliana Castillo Girona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Aquí pots deixar el teu comentari.