La màgia del nou
any que comença s'apropa, que ens succeirà en els mesos vinents?.
La incertesa, la il·lusió
i la esperança tornen a les ànimes d'uns
essers humans cada cop més desesperats i cercadors de la felicitat perduda.
Molt han perdut des
que el temps i la raó van fer pressa d'ells, però, perquè?.
Perquè, cada cop es
desorienten més?.
La incertesa i la pobresa
omplen les seves animes buides i plenes d'uns desitjos que mai podran aconseguir
(per això son desitjos) i, es aquest maleït desig tan humà, el que els perd.
Quan se n'adonaran
que l'únic important es viure amb una infantessa eterna, sense perdre mai la il·lusió,
aixecant el vol cap a mons desconeguts i llunyanes terres misterioses, cavalcant
a lloms d'un invisible, cavall blanc alat.
Quan se n'adonaran
que l'únic important es saber trobar la felicitat. Ella es presenta en tan sols
moments, que s'han de saber aprofitar.
Viure'ls es el que els farà créixer novament i
recuperar allò que ja molts han perdut, per trobar-se totalment desorientats:
la esperança de viure en un mon interior millor, un món que ells es poden crear,
però, malauradament a hores d'ara, no han sabut com començar a col·locar la
primera pedra que formarà els ciments necessaris, per construir el seu tan
anhelat indestructible bastió . . .
I, per mes bons
desitjos que es comuniquin els uns als altres, l'endemà sempre hauran caducat.
Així doncs que us
puc desitjar Jo a vosaltres humans, que mai meu volgut escoltar? . . .
Res.
Liliana Castillo Girona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari.