TECNOLOGIA

Aquest escrit el podria començar dient: “hi havia una vegada. . .”, i seguiria amb: “una societat que inicià els seus orígens amb la utilització de “pals i pedres” per sobreviure i finalitzà el seu “Regnat a la Terra”, amb la invenció de la Tecnologia”.

Tal com ens han ensenyat des dels nostres orígens, l’Univers i tot el que inclou esta en expansió; això també li succeeix al nostre cervell. L’home com a espècie animal, al igual que la resta, evoluciona, però, amb la particularitat diferencial de la intel•ligència. La resta d’espècies animals i/o vegetals “diuen” els entesos: “no raonen, es mouen per instint”, tan sols, som nosaltres els posseïdors d’aquest “Do” ó “Maledicció”.

Al meu entendre, permeteu-me que faci la següent pregunta: - si la resta de les espècies no raonen: perquè son els primers en fugir quan se’ns apropa una catàstrofe natural?, ó, perquè els llops s’amaguen quan veuen l’home?.

I així en podria fer una llista tan llarga. . ., que, per molt s’esforcessin els científics a respondre’m, aquestes no em valdrien. Sincerament crec, que la resta d’espècies animals també raonen, pensen i decideixen, potser no podran parlar amb els nostres idiomes, com nosaltres tampoc podrem parlar els seus, però es comuniquen i molt millor que nosaltres. Saben sobreviure, espavilar-se i adaptar-se en qualsevol àmbit, per contra nosaltres seguim essent “animals de costums”, moltes comoditats “inútils” ens hem construït i cada cop que ens fem la vida més fàcil, més difícil ho tindrem, quan “allò” que ho engloba tot deixi de créixer i comenci a recular. Que farem aleshores?: plorar.

La tecnologia avança amb passos de gegant i a nosaltres ens resulta tant còmode, que no hi volem renunciar. Ara us pensareu que estic en contra d’aquest “be artificial”, però, Jo en soc una de tants professionals que l’ajuda a donar aquests passos de gegant, i, estem arribant a un punt, que em fa por seguir.

Exemple: “Quan puges un cim, un cop ets dalt de tot, tan sols hi resten dos camins: et quedes per sempre ó tornes enrere desfent camí i perdent alçada fins al camp base”.

Penso que això li pot passar a la tecnologia, quan sigui dalt de tot (perquè tot te un punt A i un altre B), que ens passarà?, ens hi quedarem fins a la fi dels nostres dies, permetent que la intel•ligència artificial anul•li el cervell humà que l’ha creat, sotmetent-nos a la seva comoditat i perdent la capacitat de respondre i poder fer d’altres coses per no perdre aquesta situació tan “benestant”, oblidant-nos completament dels nostres orígens com a éssers humans?, ó be, iniciarem el llarg i pendent camí de descens renunciant i adaptant-nos novament els treballs artesanals gaudint de les nostres mans i cervell per tornar fins al “camp base”?.

Els dos camins es poden fer tan feixucs que correm el risc de morir en l’intent, per tant com a esser humà que soc amb intel•ligència, però feble, en comparació a la resta d’espècies animals i/o vegetals, m’agradaria no seguir avançant tecnològicament i deixar-la tal com es ara que encara la podem controlar i no se’ns escapa de les mans.

Aquest vídeo de youtube.com que us deixo, és el responsable d’aquesta petita reflexió, no sé vosaltres, però a mi, me n’ha fet por.