MOLT HONORABLE SENYOR PRESIDENT ARTUR MAS

Novament m’adreço a Vostè com a ciutadana i des de la senzillesa de la meva persona cap el que la seva figura representa, amb aquestes quatre ratlles, que, esperant no destorbar-lo, em pugui dedicar uns minuts del seu temps.
 

Molt a plogut des del passat dia 11 de setembre, en el que el poble català va expressar el seu desig i la seva joia; un anhel de viatjar cap a un Estat Propi, respectable i lliure, amb Vostè Senyor al capdavant de tots i totes.

Deixi’m mostrar-li la meva admiració pel seu NO defalliment i SI incansable lluita contra un infranquejable “Mur Espanyol”, difícil d’enderrocar però no de saltar. Molts son els obstacles que li posen davant (això ja era d’esperar), els quals Vostè Senyor sempre dribla amb l’elegància del seu “saber fer”.

La seva valentia i audàcia no fan més que mostrar la seva perseverança i estima cap a Catalunya, cap allò que vol, “La Sobirania”, i, que molt em temo, no serà una empresa fàcil d’assolir, almenys per les terres espanyoles de ponent, però, qui sap si per les terres del nord i de l’est d’Europa no ens podrien fer cas?. . .

Vostè Senyor President s’hi juga molt més que una carrera o una reputació, i, és per aquest motiu que l’admiració cap a la seva persona creix fins i tot en llocs on potser seria impensable. Es un lluitador nat i la seva aguda intel·ligència el farà triomfar, dies durs i solitaris li esperen un cop guanyades les eleccions, dies de lluita, de suors, de caure i tornar-se a aixecar, dies d’amargor i tristesa, però, que si Vostè Senyor confia en el seu poble i l’escolta, l’ajudaran a dur ben alt el nostre emblema català: la Senyera.

Senyor President, escolti el poble, escolti els treballadors i sobretot recordi allò al que s’ha compromès. Ja no li parlo d’anar cap a un Estat Propi (el seu anhel més preuat), sinó de temes més propers i directes que tenen a veure amb alguns grups de treballadors, que esperen NO veure’s decebuts per un President a qui malgrat les retallades i les rebaixes de sous: respecten.

El proper mes son les eleccions i els sindicats l’atacaran amb totes les armes que tinguin a l’abast, perquè?, doncs perquè ells son Estatals i saben que un cop  convertits ja en “l’Itaca Catalana i lliure”, poc tindrien a fer. Senyor no els hi doni motius per res més, Vostè es l’únic que pot fer callar veus.

Com a ciutadana que sempre viu per la base de la piràmide humana, li demano: escolti el poble, parli amb el poble, sigui fidel al poble, ell es el necessitat i només vostè el pot saciar.

D’una ciutadana que sempre restarà al seu servei sempre que Vostè Senyor President ho necessiti.

Liliana Castillo Girona