Bonica flor negra que et desfàs de seguida quan el vent bufa damunt els teus delicats pètals.
Bonica flor negra que utilitzes les teves espines com armes de guerra per protegir la teva dolça aparença, contra aquells que no et comprenen i desitgen la teva extinció.
Bonica flor i arma de doble fil que saps guardar molt be el teu misteriós secret al mon.
Bonica flor que saps com n’és de malparida la meva ànima i només tu, saps com guarir-la durant aquests moments de foscor que m’assetja’n sense pietat.
Quan et miro sé que em parles, a tu no t’importa al igual que a la meva ànima, aquesta terrenal vida, i, sempre mires més enllà, cap a mons fantàstics que no existeixen i cerques com sempre fantasmes i criatures celestials.
No son els diners el que t’importa però en aquesta vida que em feu existir no em queda més remei, (a mi), de lluitar per tenir el: “com més millor”. No saps l’enveja que em fas.
Bonica flor negra: dins el cor dels teus pètals concentres el TOT en tu mateixa, ets el color de la dissolució, simbolitzes la separació i la pena alhora que la mort i la foscor de la nit sense deixar aquest misticisme que et fa, màgica.
Bonica flor negra: dones sentit a la meva ànima creuant-se en ella i sense pietat tot el teu simbolisme: llum i ombres, serietat, noblesa, l’odi i l’amor.
Ningú em compren quan et demano i tampoc et trobo enlloc del mon; de vegades semblo el Rei Artur a la recerca del Sant Greal per guarir l’esperit malalt, però sense “Chevalier de Sang”.
Bonica flor negra: ets incompresa per tots, tan sols els escollits son mereixedors de tu, ditxos sigui el dia qui vinguis a mi, sense saber cóm.
Bonica flor negra: la teva bellesa i bondat demostren tota la justícia que gelosament guardes entre els teus pètals. Dins teu conviuen sempre, a cavall d’una batalla ferotge: el be i el mal, la vida i la mort, l’amor i l’odi, la llum i les tenebres.
Al igual que la meva ànima ets exquisida, màgica i embruixadora, pots arribar a ser molt bona i alhora terriblement malvada. Parles per tu mateixa expressant moltes coses que no es poden dir amb paraules.
Bonica flor negra: permet que la meva ànima descansi dins els teus pètals, defensant-la amb les teves espines i convertint la seva incurable raresa, en el nou símbol de la eternitat.
Liliana Castillo Girona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari.