ESTIMAT PLANETA BLAU

Veient aquest magnífic vídeo de TU, el nostre poc estimat i respectat Planeta Blau, m’és encara més difícil pensar en d’altres mons, potser existeixin en igualtat de condicions o potser siguin tant i tant diferents que el sol fet d’imaginar-los, ja m’espanta.

Tant de bo en algun lloc d’aquest infinit espai negre anomenat Univers, il·luminat pel centelleig dels astres, estrelles i resta de cossos estel·lars que li donen vida, hi hagués un planeta tant blau, verd, i ple de tantes riqueses i diversitats naturals, humanes, vegetals, i animals, que abans de donar-nos el teu adéu definitiu, la il·lusió de volar cap a d’altres mons no ens abandoni, deixant pas a la follia humana i la desesperança.

Mirant aquest vídeo, com m’agradaria ser els inabastables cims de muntanyes sagrades . . . tant desitjats pels intrèpids aventurers.

Mirant aquest vídeo, com m’agradaria ser l’herba verda i fresca. . . on s’asseuen els animals a descansar un cop ja han menjat, sentint la seva escalfor i el seu cor bategant.

Mirant aquest vídeo, com m’agradaria ser aigua . . . brollant salvatge des de les alçades per anar a omplir els estanys, llacs, i rius. Aigua, sempre corrent i sense fre per les arteries que Tu Planeta Blau li has donat, “camins de sang”, “camins d’aigua”, a la recerca d’animals i plantes, boscos i pastures, sempre fent de missatgera alimentària.

Però, perquè?, amb tot el mal que t’ estem fent, perquè encara ens deixes viure?, respirant el teu aire, bevent la teva aigua, menjant del que ens donen les teves llavors,  perquè ens permets encara nedar, navegar, pescar, gaudir dels teus mars i oceans, que no veus el que et fem?.

Mirant aquest vídeo, com m’agradaria ser cavall . . . corrent amb total llibertat per terres desconegudes, descobrint nous indrets, sense aturar-me mai . . . sense esgotar-me mai.

Mirant aquest vídeo, com m’agradaria ser volcà . . . esclatant per crear noves formes de vida per desprès apagar-me i entrar en un llarg somni, fins que Tu Planeta em despertessis.

Però no soc res de tot això, tan sols pertanyo a la espècie humana i com a tal només et puc contemplar i admirar, sempre que m’ho permetis, la teva grandiositat i bellesa.

Que meravellós ets, Planeta Blau. . .

Potser en algun racó d’aquest fosc Univers hi hagi un IGUAL a TU, però, no l’hem trobat i no crec que mai el trobem, es humanament impossible, ja ho veus, estem limitats encara que no ho vulguin reconèixer. 

Ets la LLAR de tots, ets el PLANETA de tots, ho saps, sempre ho has sabut, comences a estar fart i molt enfadat amb nosaltres i no t’ho retrec pas, tens raó, i sé que algun dia ens faràs fora del teu costat.

Però recorda que no tots t’ hem odiat i maltractat . . . estimat Planeta Blau.

Autora del relat: Liliana Castillo Girona (m’ha inspirat el vídeo que us deixo, val la pena, creieu-me, val molt la pena, felicitats als seus autors).