A TOTS AQUELLS DE VOSALTRES QUE NO M'ENTENEU, SI LLEGIU BÉ AQUEST POEMA I DESPRÉS MIREU EL VIDEO DE SOTA, POTSER ALGÚN DIA COMPRENGUEU "PERQUÉ" QUAN M'ALLUNYO D'ELLES, EL COR SE'M TRENCA I L'ÀNIMA SE M'ENVELLEIX.
Muntanyes ,què teniu muntanyes
que dintre del meu cor viviu
tot i sent tant estranyes.
Estranyes sí que ho sou,
estranyes i sense cor
que sovint aquests que us estimen prou
en els votres braços troben la mort.
Ara,que moltes vegades
contentes de la nostra companya esteu
mostrant-nos belleses mai encontrades
essent les vostres, aquestes que no tenen preu.
Peró quan esteu enfadades
quin gèni més enfurismat
i oblidant de nosaltres les vegades
dieu, fora del meu costat.
Qui diria que quan vestides de núvia aneu
amb la vostra quietut amb la vostra placidesa,
a la vostra falda no ens voleu
per por d’espatllar vostra bellesa.
Més cada vegada que us deixo
em giro endarrera com si fos l'úitima vegada,
i de tot cor em queixo de no ser més llarga
la meva estada entre vosaltres.
I us dic adéu amb rencança
esperant que sempre bé m’acolliu
i el meu cor mai es cansa
de preguntar:
Muntanyes , què teniu muntanyes
que dintre del meu cor viviu
tot i sent tant estranyes.
(100 PICS)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari.