ELS BONS MESTRES

Quant de temps ha passat des que em van escriure rere el títol de Cicle de Grau Superior la frase: APROVECHA EL TIEMPO QUE SIEMPRE CREA FUTURO.

Tindria aproximadament uns 18 anys. Ens trobàvem els companys de classe amb els nostres mestres en un restaurant de Barcelona, per acomiadar tots els anys, mesos, setmanes, dies, hores, minuts i segons que havíem compartit. Nosaltres aprenen i ells ensenyant, de vegades amb “emprenya mentes”, càstigs, felicitacions, suspensos, aprovats, excel•lents, i, un sense fi de moments tant dispars, diferents, difícils, avorrits, angoixants, feliços, que vam decidir reviure’ls per últim cop en aquell restaurant del carrer Càpita Arenes de Barcelona.

Havíem finalitzat els cinc anys d’estudis i sentíem pena per la separació. A mi, francament m’era igual, sabia, que encara no havent complert els 20 anys, s’obria tot un nou mon, on hauria de lluitar fort per obrir-me pas, (encara sense imaginar-me fins on em duria).

Hi havia companyes de classe que ploraven, no se sap si per por o tristesa, però jo no em feia enrere.

Primera frase: Mira endavant, i no t’aturis mai.

Segona frase: Ets tan misteriosa com el teu nom.

Tercera frase: Pots aconseguir tot allò que et proposi’s.

Van ésser tres de les frases escrites rere la titulació.

Però no va ser fins la quatrena, quan un dels mestres (que més “canya” em va donar i qui més em va castigar i amb qui més mala relació hi vaig tenir), em va escriure una gran veritat, la qual fins fa una “setmana amunt”, “una setmana avall”, he entès: APROVECHA EL TIEMPO, QUE SIEMPRE CREA FUTURO.

Quan la vaig llegir amb la meva curta edat no em va provocar cap mena d’emoció, sentiment o reacció. Han hagut de passar més de vint anys des d’aquell dia per adonar-me’n, i, si per fortuna a dia d’avui me’l trobés, mil gràcies li donaria per aquelles quatre paraules.

Tinc intenció de fer-li cas, i seguir aprofitant el temps, perquè realment si sempre et mantens ocupat, creatiu i amb ganes de. . .fas caure totes les fronteres que et separen d’aconseguir allò que. . .

Gràcies senyor Muñoz per signar-me al dors del títol.

(mestre d’arts plàstiques i dibuix, escola Santíssima Trinitat de Barcelona any 1991)