Es cert que el mon de la tecnologia ens facilita i ajuda molt amb el nostre temps, la nostre dedicació, la nostra economia, i el nostre medi ambient, però sobretot i no ens enganyem facilita molt la feina, el temps i la dedicació dels mestres. Al meu entendre el “Ciber-mon” ens proporciona una comoditat i addicció que resulta molt difícil no enganxar-s’hi, però, quan això ja comença a fer-se rutinari, arriba un moment on l’individu es desconnecta del contacte interpersonal perquè ja no li cal, ens tornem molt més autosuficients, ens tanquem dins la virtualitat del nou mon perden progressivament i sense retorn les nostres antigues relacions directes, exceptuant naturalment la “Xarxa Social Virtual” on l’engany és el que predomina.
L’ensenyant al segle XX s’havia de preparar temes llegint-ne prèviament les lliçons a impartir, els resums a fer, els exercicis a entregar i desprès a corregir, elaboració d’exàmens, etc., ara aquest temps tant preuat pels mestres, en què l’ompliran. . .?.
De moment tot és molt bonic, els nens estan impacients per anar a classe, ja no necessiten els llibres per aprendre noves coses, la cultura és dins d’una pantalla de fibra òptica.
Al meu entendre i sempre al meu entendre diria que ha estat més per comoditat dels mestres que no pas pels nens i la seva educació. La tecnologia es adequada dosificant-la, mesurant-la i impartint-la en allò on sigui realment necessària. Em pregunto: - com seran ara les classes d’història, o d’idiomes? i, tots els estudiants gaudeixen d’ordinador amb connexió a Internet en els seus domicilis particulars?; permeteu-me que ho posi en dubte.
La tecnologia no faria tant de mal si els llibres de text encara hi fossin durant aquest curs 2010-2011. Hi ha un tema del qual no s’ha parlat (la capacitat de retenir coneixements visuals). La formació adquirida mitjançant un ordinador connectat a la xarxa s’aprèn en el moment que tens la pantalla oberta, un cop l’apagues si et manca per desgràcia aquesta capacitat de retenció visual ó memòria fotogràfica de la qual no s’ha ó és vol parlar, te n’oblides. Però no patiu, de segur que els nens canvien l’hora del pati pel seu nou company de classe.
Els ordinadors son necessaris perquè així ho ha volgut la Societat. En la actualitat aquesta Societat, perquè s’ha de molestar a pensar, calcular, dibuixar i escriure?, si ja ho fa la intel•ligència artificial.
No hem d’oblidar tampoc que els rajos gamma emesos per les pantalles encara que diguin (low – baixa reflexió ó de baixa emissió), sempre emeten, i, això de mica en mica et crema. Al final tots amb ulleres, mal de cap i neuràlgies a les espatlles per haver-hi estat no solament en el temps lliure sinó també durant tota la jornada escolar asseguts mentre màquina i cervell competeixen pels coneixements.
Soc la primera en defensar les noves tecnologies, perquè a això m’hi dedico, però, amb control. L’ordinador es una droga que no te límits, molt útil en qualsevol aprenentatge, però sempre i quan t’hi vulguis dedicar al seu camp, no cal transformar-ho tot en una pantalla.
Tenir un llibre entre les mans,
sentir el tacte al passar les pàgines,
l’olor que cadascun desprèn,
el tipus de lletra,
uns son vells i d’altres nous,
de tapa gruixuda ó fina,
de butxaca ó gran,
podent-los classificar segons els generes literaris en diferents prestatgeries que resten plenes d’ells esperant sempre que el dia següent la gent les acariciï cercant un llibre qualsevol. . .sisplau, no convertim-los en una pantalla amb quatre tecles.
Personalment soc partidària de l’ús d’aules digitals, però, en una o dues assignatures, i aquestes mantenint la opció de prendre apunts i fer-ne seguiment amb els llibres de text corresponents, perquè sabeu un secret. . .
A Internet no hi es tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari.