EL TRAJECTE

Es possible que veient-me us penseu que soc totalment nou i recent, però, ja us dic ara: “les aparences enganyen”. Vaig néixer aproximadament entre els anys 1953 i 1961, ó això és el que sempre m’han dit; deu ser cert, ja que de records anteriors al 53 no en tinc.

El que no sé, és perquè essent mascle em van posar nom de dona, he intentat esbrinar-ho sense èxit, però paciència, la meva vida és molt llarga i ja arribarà el dia que algú m’ho expliqui.

Diuen que des dels meus inicis i jo dic, encara avui, sempre he estat un èxit econòmic molt oportú, el més famós i original de tots els temps, i de gran atracció sobretot pels més petits.

He viatjat i viatjo per tot el món, sent els meus països preferits: Itàlia, Espanya, França, Alemanya, Irlanda, Gran Bretanya i fins i tot a l’altra costat de l’Atlàntic: Brasil i Argentina. He tingut diferents pares, mares, germans, etc entre biològics i adoptius amb una gran reputació i saber fer. La nostra família ha arribat a ser tan gran que si tots ens poséssim d’acord per córrer, el planeta terra sortiria de la seva òrbita habitual, tranquils que no ho farem. Això era abans, ara ja no en som tants, però jo, encara existeixo.

Sempre he estat envoltat per personatges de la Aristocràcia i Ingeniers Aeronàutics. Quina relació deuen tenir, us preguntareu?. Doncs, no ho sé, però, m’han canviat tantes vegades de vestimenta guarnint-me de mil formes i colors diferents que la única paraula adreçada a ells és: gràcies.

No sempre he quedat guapo però després m’han recompensat innovant-me i millorant-me, com veureu en les fotos que us deixo.

Crec que ja es hora de dir-vos el meu nom, sisplau, no rieu quan el sentiu, em fa una mica de vergonya, perquè soc un mascle amb nom de dona. Soc un viatger del temps, passant sempre per les diferents etapes de la vida. No m’han deixat mai de banda i sempre m’han tornat a inventar, sempre diferent i avui dia encara puc dir-vos: “hola”, em diuen l’Isetta.

Com heu pogut comprovar en aquestes fotografies, soc un supervivent al pas del temps. Ell que mai s’atura i sempre vol deixar-te enrere, però, l’esperit de superació sempre li pot fer front guanyant-li la batalla i deixant-lo a ell enrere.  Espero que us hagi agradat la meva historia i. . .

Fins demà. . .