Pirineu, tes blanques comes
Parlen a l’eternitat
Dels combats i les victòries
Ets emblema immacul•lat.
Front altiu de nostra terra,
Amb el més encès fervor,
Et proclamo,
Dolça serra, de les serres la millor.
Pirineu, serra estimada fins el cel aixeca el front,
Perquè ets tu muntanya aimada la més bella d’aquest món.
Si d'aquí em treieu un dia
fóra ai! tal el meu sofrir...
Pirineu, que d 'enyorança
no trigaria a morir .
Pirineu, dolca terra, tota plena de neu.
Pirineu... la nostra terra és la fe de tot el món.
(Es aquest el nostre "emblema"), recordem-lo i respectem-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari.