SOCIETAT EN DECLIVI

Avui dia 2 de juny de 2010 mentre em prenia el primer cafè del dia, escoltava molt atentament el programa “Matins” de TV3; de fet a les 8 hores sempre m’assec i el segueixo fins aproximadament les 9 hores (quan em poso en marxa). He tingut la oportunitat d’escoltar la entrevista que el Senyor Josep Cuní li ha fet a l’autor del llibre “EL CRASH DE 2010” i no he pogut deixar de donar-li la raó. Potser és un “pel apocalíptic” pel meu gust, però, no es menys cert que ho encerta, de moment tot.

D’economia no en puc parlar donat no tenir estudis del tema, però, en canvi sí ho puc fer des de les meves vivències com a persona, ciutadana i treballadora, “una espectadora que intenta sobreviure”.

Hi ha un dit: “QUI BUSCA FEINA, LA TROBA”, tot i la crisi és cert (personalment me n’han sortit), però, malauradament no n’és suficient. Per una empresa que s’obri de nova creació tanquen deu, i, la majoria per manca de liquiditat, crèdits o el que sigui.

Concreto

Actualment faig un curs de programació en bases de dades relacionals pel SOC (tenen un nivell molt alt); cada dia, quan finalitzo les classes i m’adreço a casa passo per diferents bars amb les corresponents terrasses ,i, curiosament son plenes a arrebossar, això em sorprèn, (potser hauria d’aixecar un bar i retirar-me), sembla que per aquests locals “EL CRASH DE 2010” no existeixi. Com s’ho fan?. On es realment el problema?.

Concreto

Al meu entendre i sempre al meu entendre el problema és de la gestió, organització i en definitiva les mesures politiques de planificació i estructuració que van emprar els socialistes o actual govern des del primer dia de mandat.

Ara no els hi queda més remei que “treure els draps bruts” de tot allò “amagat o opac”, que podrien no haver dut a terme des d’un bon principi si ja n’eren conscients de la seva opacitat.

Personalment crec que els socialistes ens han, no solament “enganyat, decebut i menyspreat com a persones i ciutadans que som, sinó que ens han robat, i ara no els hi queda més remei que confessar”. Algú ha de fer quadrar els números i dir la veritat, (fins aquí, els hi arriba la seva desesperació per treure’s a si mateixos de la gran crisi generada per ells), no ens enganyem, ells volen “salvar la pell”, i, per damunt de tot els hi importa “la seva cadira de poder, segueixen essent uns hipòcrites a ulls de tothom.

Fixeu-vos-hi bé que, ara, com veuen perillar la seva estimada “cadireta”, ataquen a l’únic Partit Polític i Dirigents que durant “anys i panys”, s’han mantingut “ferms i nets al poder” (CIU). “No es culpa de CIU, que dos dels seus ex militants fossin corruptes, no, ja va quedar demostrat en un principi, que el partit no hi tenia res a veure fent fora als dos protagonistes de la trama “Pretòria”.

Aquest TRIPARTIT enginyarà mil i un arguments per inculpar-los, francament si em trobés dins la pell de qualsevol membre del TRIPARTIT, em faria vergonya veure la meva imatge reflectida dia a dia quan em llevo al matí.

Si en comptes de buscar-hi corrupcions i llençar cortines de fum contra CIU, s’asseguessin sense importar si un, és dretà o esquerrà, confessessin totes les opacitats de tots aquests anys de govern Socialista i TRIPARTIT, posant-t’ho damunt la taula i demanant ajut a CIU, s’arribaria a arranjar aquesta situació.

Hi ha una frase que em fa molta pena i crec és el moment de dir-la: “LO QUE PUDO HABER SIDO Y NO FUE” (fa posar els pels de punta, oi?).

Això és el que ens ha passat, per sort, jo no soc tan apocalíptica com l’autor del llibre “EL CRASH DE 2010” i no veig una durada tan llarga a la crisi com la que ell augura (deu anys). Per mi la sortida de la crisi, tot i essent repeteixo, una treballadora en atur: es, amb un canvi de govern. Sisplau a tots aquests de vosaltres que em llegiu, escolteu la meva súplica:

“Fem fora aquests SOCIALISTES, ha quedat ben clar que no son bons per un país, i sabeu el motiu. Mentre dins la nostra societat existeixi la moneda o el diner hi haurà d’haver un govern que treballi per la moneda o el diner, i això, malgrat us pesi a molts de vosaltres, només ho pot fer un Sistema Polític Capitalista i dretà”.

Recordeu les vostres arrels, la vostra llengua, i el vostre himne i voteu per aquell únic Partit Polític abans liderat pel molt Honorable Senyor Jordi Pujol (a qui mai ningú n’ha pogut treure cap drap brut, i l’únic que ha sabut fer una Política neta i transparent) i actualment liderat pel també molt Honorable Senyor Artur Mas.

Jo hi crec en ells, de sempre, soc ciutadana catalana i no rebutjo a la resta d’Espanya, estic en atur, i sé, que son els únics que poden canviar la dita per: “LO QUE PUDO HABER SIDO Y FUE. . .”.

Bona Sort. . .!