EMPRESARI O TREBALLADOR

L’altra dia em vaig assabentar que el govern va fer fora de les negociacions per la reforma laboral els sindicats (UGT i CCOO), canviant-los pels Partits Polítics i naturalment la Patronal.

DONCS, JA ERA HORA!.

Pel que sembla la passada vaga del funcionariat no va donar el resultat esperat, i, que s’esperaven aquests sindicats?.

Potser encara enganyen als seus afiliats i afiliades , però, el que cada cop haurien de veure més clar “és la seva pèrdua de credibilitat”, i “no amagar el cap sota l’ala”.

Molta gent esta decebuda, desencantada i ferida d’ells.

Els sindicats prediquen el que no tenen i no son, ens “volen” fer veure que es preocupen pel treballador, i. .

el que realment “volen” son mèrits propis i no aliens.

Per damunt de tot el seu protagonisme, és, ser els primers, i sobretot que a ells no els toquin.

DONCS AIXÒ ES INACCEPTABLE.

Ara, els màxims dirigents sindicals d'UGT i CCOO tant de l’Estat com de les Autonomies veuen perillar la seva figura pública i el seu poder, creuen, que convocant una vaga general ho aconseguiran, però, molt em sembla que no.

Realment, ara no es el moment de fer cap vaga, ni ara ni mai.

D’empresaris o treballadors ho som tots, en diferents etapes de la nostra vida.

No hem d’oblidar que aixecar i mantenir una empresa no es gens fàcil i dona molta feina, per tant, els empresaris “son treballadors de la seva pròpia empresa” amb els seus “ets i uts”, i amb els seus “dies de gloria o derrota”; però, i els sindicalistes, què fan, a banda de passejar-se pels carrers amb pancartes i protestes per distreure els veritables problemes socials i donar-se protagonisme?. Al meu entendre, diria res, i comencen a fer-se impertinents.

Un treballador autònom per vosaltres que es, treballador o empresari?.

Per mi tota aquella persona que s’hagi de gestionar la seva Seguretat Social, IRPF, i nòmina és empresari de la seva persona. Per tant, perquè fem tanta diferència?.

Actualment l’important “és potenciar i autoalimentar les empreses”, sense "elles" no hi ha feina i sense feina tenim atur (és el peix que es mossega la cua), tots junts ho podem aconseguir. Si els sindicats no volen i prefereixen les seves pancartes i trompetes a qualsevol altra solució ja vingui de la Patronal o Partit Polític, allà ells.

Tard o d’hora, això esdevindria, i, tal com diu la frase feta: “el temps posa a cadascú al lloc que li pertany”. Potser, ara toca posar al seu lloc, els sindicats d'UGT i CCOO.

El temps dirà.