RECORDS DE RIBES DE FRESER

Avui, novament des del bar Núria i asseguda al costat de la calefacció mirant per la finestra que dona al riu Freser, us descriure el poble que em va enamorar. No sé si aconseguiré fer-vos arribar els sentiments que em desperta i la seva bellesa, de tota manera ho intentaré.

Imagineu-vos que sou en un lloc molt alt i teniu la sort de baixar el cap per veure’l. Si ja esteu situats podem iniciar el nostre recorregut per la vila que tants cors ha robat.

Ribes de Freser, orientat de sud a nord i a cavall entre tres rius que el travessen (Rigart, Segadell i Freser), fan d’ell un dels més freds de Catalunya. Els hiverns son duríssims, les primaveres i tardors es confonen amb el blanc de la neu, i els estius regalen al poble i a la seva gent escalfor, alegria i colors.

Hi arriben turistes de totes parts del món, quedant meravellats de l’aire, l’aigua i la terra que envolta aquest poble tan fred. Els carrers son petits i estrets, plens de records, des del carrer Sant Quintí, fins a la zona esportiva, sense oblidar les carreteres que surten del poble cap a Pardines,Queralbs i Puigcerdà.

Sortint del poble en direcció sud, ens trobem la Renfe i al seu costat la estació del cremallera de Vall de Núria, una gran construcció ferroviària portada a terme pels antics Ribetans, a qui hem d’estar agraïts.

Ara ens dirigim cap al poble, deixant enrere l’aparcament de cotxes i ambdues vies ferroviàries, ens topem de cap amb el Condis, el bar Gusi, i la botiga de venda d’objectes i material de muntanya (tan perseguida pels amants de la natura i l’esport), una mica més allunyat però en la mateixa direcció i a l’altra cantó del riu, hi ha el parc de bombers i l’escorxador.

Entrem al poble passant per sota el pont del cremallera que creua el riu Freser, i el qual ens acompanya durant un trosset fins a la cruïlla que es desvia cap a Bruguera, el Passeig d’Àngel Guimerà i el carrer Sant Quintí, amb dos parcs petits tant a la dreta com a l’esquerra. Nosaltres girem pel vessant dret, i pugem pel carrer dels plataners amb el riu sempre al costat. El passeig d’Àngel Guimerà (un dels més bonics del poble) ens dóna la benvinguda amb els seus arbres i els bancs de fusta i pedra, fins que es mor just davant la bodega de Ribes. A la dreta del passeig hi ha l’escola Núria, i la residència d’avis.

Quan el poble es converteix en temporada alta s'instal•la la xurreria ambulant, i per les tardes assoleiades tant de l’hivern com de l’estiu, trobem la qua de gent esperant la xocolata calenta i els xurros, o bé, les patates amb quetxup i crispetes.

Des del Passeig tombem a l’esquerra i ens trobem amb la Placeta de Ribes, (Plaça del Mercat), lloc de trobada dels vilatans i els nens, que, quan surten de l’escola passen una estona jugant, mentre les mares, els pares i els avis esperen asseguts veient la juguesca dels seus infants fins que és fa l’hora de sopar i aleshores deixen buida i en silenci a la placeta fins l’endemà.

Continuem el recorregut en descens, pel carrer Major, de sobte, sentim una olor dolça i agradable de la pastisseria, que ens confon els sentits i ens endinsa fins el cor mateix del carrer mostrant-nos una botiga rere l’altra: Cal Pairó, Terra Baixa, Gestaga , la Fundació Televall, el Cinema, la Farmàcia, la Ferreteria, el Palau, la Fruiteria, el Forn, la Galeria d’Art, l'Església, la Plaça de l’Ajuntament amb la seva Oficina de Turisme, la Policia, la Biblioteca i la Rectoria. Ens recuperem de l'encís i arribem a la cruïlla amb la carretera de Puigcerdà i el carrer Sant Quintí, on hi ha l’hotel Sant Antoni i el bar Freser. Si seguíssim baixant pel carrer de Sant Quintí tornaríem a l’estació. Aquí també podríeu comprar: a l’Autoconsum, la Botiga de Queviures, els Forns de pa i la Carnisseria, l’Estanc, una botiga de decoració, una altre de roba tipus Terra Baixa, els hotels Prats i Catalunya, una perruqueria, la Oficina de Correus, i Crea.cat

Tornem enrere pujant pel carrer Major i arribem fins a l’alçada de la Sabateria (Carme Aran) i en Paret (una botiga de roba molt xic), quan novament, ens sorprèn un carrer de pujada que ens duu fins el Nostra Senyora dels Desamparats (molt tranquil pel que fa a la gent i els cotxes). De principi a fi del mateix tenim: al costat de l'Església, Ca la Montse (una botiga de plantes d’interior), el vídeo club del poble, (on també hi reparen aparells televisius), i poca cosa més. Abans d’acabar el carrer hi ha l’ermita dels Desamparats, petita i molt bonica. Ens dirigim fins al final del mateix i sortim al carrer Núria, (on els aires que baixen de la Vall l’acaricien convertint-lo en el més fred de tot el poble).

Passegem una estoneta per aquest carrer, i descobrim l’Alba (botiga de carns selectes Ribetanes), la llibreria Bonamaison (on hi compro sovint premsa), Aigües Puigmal, Cal Perpinyà, una botiga de roba, el Ginebró, i si seguíssim pujant no solament sortiríem del poble sinó que es transformaria en la carretera de Queralbs, fent-nos passar pels pisos de protecció oficial "la Colònia" i Max Plàstics, S.A.

Tornem a la Plaça del Mercat baixant pel carrer Eres, on també podem gaudir de les botiguetes: de roba, de plantes i xuxeries (l'Estoneta), una bugaderia, el Casal Municipal de Cultura, el bar Núria, i novament la Plaça del Mercat, amb la botiga d’en Manel i la Rosa (Imatge i So), fent cantonada amb el carrer Major. Des d’aquí girem a l’esquerra, creuem el pont sobre el Riu Freser i pugem a la zona esportiva, on trobem el camp de Futbol, el pavelló d’esports, una pista de tennis, i la piscina municipal, (qui ajuda a refrescar-nos quant ens apreta l’escalfor de l’estiu).

De la zona esportiva podem tornar al poble pel Passeig de la Margarideta, rodejat d’arbres i bancs, amb una zona de picnic i la font de Santa Caterina (per mi, és el passeig del bosc), o bé, passant per davant de l'escola d'anglès pels nens i esqui Fontalva.

Dirigint-nos cap a la ultima font del passeig anem directament a l’estació de Ribes Vila del cremallera, però, si creuem el pont sobre el Riu Segadell, arribem al carrer Nostra Senyora de Gràcia, enllaçat directament amb la carretera de Ribes Altes i Pardines, passant just per sota del castell de Ribes, (actualment en restauració).

Nosaltres baixarem per Nostra Senyora de Gràcia fins a la cruïlla amb el carrer Núria, i anirem superant: l’Hostal Porta de Núria, el bar Sol, un súper de nova creació al poble (Schlecker), una botiga d’Estètica i massatges, i l’enllaç amb el carrer Balandrau, on hi ha Ca L’estrada, una joieria, un forn, i una botiga de fruites, ah. . .i l’Hotel els Caçadors.

No hem d’oblidar l’Hotel Resguard dels Vents i el seu SPA, l'hostalatge de turisme rural Ventaiola, els racons verds del poble, i una menció molt especial a un carrer el qual he preferit deixar-lo sol, per quedar-me una estoneta i així gaudir del seu passat.

Es un exemple de vila antiga, ben conservat, de forta pujada fins al seu final, amb uns rocs de diversos tamanys que formen el terra. Les vivendes a dreta i esquerra, son baixetes, no superiors a tres plantes, amb els seus fanalets a cada façana, encenent la foscor de la nit. A l’extrem, té el seu Sant Cristòfor qui dona fi el seu trajecte, com si d’una via verda es tractés i uneix alhora les dues comarques: Ripollès i Cerdanya.

Hi ha una casa de pedra, (antiga casa de pedra), la casa de Cal Pariquet, de tres plantes, petita de dins, abandonada, trencada i plena d’humitats, però, que es el desig de molts no tan sols pel privilegi diari del seu paisatge sinó pels abraços del sol que l’acaricien i l’omplen de vida. Molts nuvis li han sortit i a cap n’ha escollit, com m’agradaria entrar-hi.

Aquest és el carrer Cerdanya, la darrera descripció del poble, encara hi ha més, tot i ser petit és més gran del que sembla, construït seguint les lleres dels seus tres rius, i en funció de les seves muntanyes, és el poble de l’art i la bellesa, on el temps tot i transcórrer, s’atura fent regnar, el saber fer dels vilatans.

Records de Ribes.