.JPG)
Ahir i com cada any des que tinc us de raó i puc anar-hi tota sola pel món veig el dia de Sant Jordi el més bonic de tots. Deu ser per les parades de llibres i Roses (que envoltades de tanta cultura desprenen amb més força els seus perfums i fan més vius els seus colors convertint el temps en una joguina).
Ahir era el primer Sant Jordi disfrutat a Ripoll i si em permeteu, us l’explico.
“Com cada matí el bèstia del mòbil despertador “em va tornar a la realitat a les 7 del matí. Tot i fer mal dia i a estones ploure, no em va aturar la meva celebració particular.
Naturalment abans de sortir, vaig prendre el meu cafè assaborint una espectacular Magdalena Ribetana sucada amb la llet, i, quin goig! dur-me-la tant melindrosa a la boca.
La resta del temps transcorregut fins l’arribada a Ripoll, manca d’importància, per tant l’ignoraré.
Eren aproximadament les 12 hores quan sortia de la estació de Ripoll i em dirigia cap a les placetes on tenien lloc diferents Actes de la Diada, però no, sense abans passar per la meva oficina bancària i recollir un “regalet” (La nit de les papallones): aquest llibre us l’aconsello. El que més m’ha agradat és la escriptura de l’autor, la seva combinació de paraules i l’observació de detalls fan de l’obra una màgica i hipnòtica historia plena de narració, descripcions i vivències on no hi ha cabuda pels teus sentiments, tan sols sents la Carla.
Tot i no deixar de ploure en tot el dia, no em podia d’estar veure, olorar i fotografiar les Roses (vermelles, negres, grogues, blaves, blanques, multicolors), una barreja de races entre flors. No sé quants cops hi passava per cada parada, però em deien: - no t’has decidit encara?. I realment no, no m’havia decidit quina escollir. Totes eren precioses.
Així que, arribada a un estat d’esgotament em vaig asseure en un dels jardinets de Ripoll, i tot i seguir plovent va ser quan vaig llegir el llibre “la nit de les papallones”, i gràcies a ell, sabia quina Rosa dur-me.
Estava esgotada, tenia por de no trobar-la, em vaig afanyar, i tal va ser la meva sorpresa quan les vaig veure. Encara hi eren!!!!.
Les vaig mirar molt bé, gairebé mitja hora contemplant-les, intentant percebre el perfum, fins que de sobte una Rosa petita, la més senzilla de totes em va captivar. No era de les més vistoses però sí la mes olorosa. Vaig pensar, . . . (aquesta flor es farà gran). Les dependentes em van preguntar: - estàs del tot segura?, n’hi ha d’altres molt millor. Però em va agradar i sí la vaig comprar.
Fixeu-vos-hi si es senzilla que fins i tot em van fer una rebaixa!!!!. I així, amb el llibre i la Rosa vaig decidir donar fi al dia.
Aquest matí quant m’he llevat encara era més bonica.
Fins demà.. .
Ahir era el primer Sant Jordi disfrutat a Ripoll i si em permeteu, us l’explico.
“Com cada matí el bèstia del mòbil despertador “em va tornar a la realitat a les 7 del matí. Tot i fer mal dia i a estones ploure, no em va aturar la meva celebració particular.
Naturalment abans de sortir, vaig prendre el meu cafè assaborint una espectacular Magdalena Ribetana sucada amb la llet, i, quin goig! dur-me-la tant melindrosa a la boca.
La resta del temps transcorregut fins l’arribada a Ripoll, manca d’importància, per tant l’ignoraré.
Eren aproximadament les 12 hores quan sortia de la estació de Ripoll i em dirigia cap a les placetes on tenien lloc diferents Actes de la Diada, però no, sense abans passar per la meva oficina bancària i recollir un “regalet” (La nit de les papallones): aquest llibre us l’aconsello. El que més m’ha agradat és la escriptura de l’autor, la seva combinació de paraules i l’observació de detalls fan de l’obra una màgica i hipnòtica historia plena de narració, descripcions i vivències on no hi ha cabuda pels teus sentiments, tan sols sents la Carla.
Tot i no deixar de ploure en tot el dia, no em podia d’estar veure, olorar i fotografiar les Roses (vermelles, negres, grogues, blaves, blanques, multicolors), una barreja de races entre flors. No sé quants cops hi passava per cada parada, però em deien: - no t’has decidit encara?. I realment no, no m’havia decidit quina escollir. Totes eren precioses.
Així que, arribada a un estat d’esgotament em vaig asseure en un dels jardinets de Ripoll, i tot i seguir plovent va ser quan vaig llegir el llibre “la nit de les papallones”, i gràcies a ell, sabia quina Rosa dur-me.
Estava esgotada, tenia por de no trobar-la, em vaig afanyar, i tal va ser la meva sorpresa quan les vaig veure. Encara hi eren!!!!.
Les vaig mirar molt bé, gairebé mitja hora contemplant-les, intentant percebre el perfum, fins que de sobte una Rosa petita, la més senzilla de totes em va captivar. No era de les més vistoses però sí la mes olorosa. Vaig pensar, . . . (aquesta flor es farà gran). Les dependentes em van preguntar: - estàs del tot segura?, n’hi ha d’altres molt millor. Però em va agradar i sí la vaig comprar.
Fixeu-vos-hi si es senzilla que fins i tot em van fer una rebaixa!!!!. I així, amb el llibre i la Rosa vaig decidir donar fi al dia.
Aquest matí quant m’he llevat encara era més bonica.
Fins demà.. .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari.