VIURE I DESAR VIURE

Hi ha dies en els que l’enyorança de temps passats, m’assetja; son moments grisos de la meva ànima, que tenen lloc quan vull aconseguir una fita i aquesta no n’arriba. Tan difícil es d’entendre que em “poqueta cosa em conformo”?.

Potser en el món que vivim SÍ, n’és difícil. . . la majoria sempre volen més, es l’ambició de l’esser humà.
Sé, que em veuen diferent o “rara” perquè només utilitzo l’ambició justa per poder mantenir el que tinc, dins la senzillesa. Si es cert que els diners no fan la felicitat, no es menys cert que SÍ t’ajuden. Però no cal demanar tant.
La natura de l’esser humà es d’anar més enllà,
buscar sense aturar-se,
ser al capdavant de tot i
obtenir riquesa, loteries, joc, drogues, robatoris, etc, . . en fi diners, molts, molts diners, sense tenir cap mena d’escrúpol a l’hora d’anar per ells, i tot això, perquè?, si mai no els pots aprofitar del tot. Si tenir diners es sinònim de felicitat, no puc entendre com gent molt propera a mi es tant desgraciada:

Us presento a la meva cosina (el nom no el diré, queda en l’anonimat), i aquesta es la seva historia.

Des que va néixer, el seu món sempre ha estat envoltat per problemes (no econòmics), però, si d’estima. Als seus pares els hi molestava (maça ocupats estaven en fer diners, però per sort d’ella va viure amb els seus avis), tot i també estar ocupats no en fer, sinó en mantenir.
Va viure una infantessa trista i solitària, però alhora molt consentida, - bé, era el mínim que podien fer, consentir-la. Per sort la seva facilitat pels idiomes la va fer única en una època molt necessitada d’aquests virtuosos, i va triomfar. A mesura que madurava, tota la rancúnia cap als seus pares va augmentar, va ser tan absorbida pel món material, que no veia res més al seu voltant. Al principi em semblava que disfrutava viatjant (ha visitat molts països), però, sempre deia: - necessito més, i això, li va minar l’ànima. També va ser molt frustrant per ella, que el noi de la seva vida, la seva mitja taronja, la deixes, després de festejar des que eren nens i casar-se. Crec que es va enfonsar, i a dia d’avui no s’ha recuperat.

Tot i ser casada per segona vegada, no es feliç, encara recorda al seu noi de la infantessa i això la fa envellir. Te dues filles i tampoc son felices: - diuen: viure a casa es molt difícil -. Es va refugiar en fer diners i segueix fent-ho, fins que la realitat va trucar la seva porta i podríem dir-ho així, la depressió tot i no voler-ho reconèixer li ha obert una ferida molt profunda.

Ara la seva por a quedar-se sola i sense res, l’ha deixat cega: es creu la “reina mides”, només viu per diners, la seva vida és la feina, no veu res més. El seu marit poc li falta per quedar-se a l’atur, tot i tenir-ho ja tot pagat i no deure res a ningú, en comptes d’aprofitar per jubilar-se i dedicar-se a d’altres coses que potser els omplin més, prefereixen cremar-se i malviure per poder seguir guanyant diners, i diners, i més diners.

Uns diners que ells ja no podran disfrutar, potser creuen que viuran un segle més, però, això ho dirà el seu cos, i tal com van em sembla que no serà així. No tenen coneixement de les últimes pel·lícules recents del cinema, no surten, no compren per no gastar, i sempre ploren.

Es una total dependència material, que no els deixa viure i ni deixen viure. Resulta òbviament agobiant haver de parlar contínuament i cada nit, del – que has fet avui?. Es francament estupit.

Tot tan calculat, tan meticulosament ordenat, tan planificat que fa vomitar. Les coses s’han d’agafar tal com venen, si es travessa una etapa crítica on no pots fer molts diners, doncs, canalitzes l’energia en d’altres coses, sobretot si segueixes tenint ingressos, i ja n’arribaran temps millors.

La vida no es més que una aventura, i en les aventures et poden passar moltes coses. Saber sortir-te’n es el que realment importa, adquireixes coneixements i et fas més fort, més hàbil. No cal sempre anar-hi a buscar diners, fer que t’arribin sense anar tu a cercar-los es la fita de la aventura de viure.

Espero que algun dia la meva cosina sigui capaç d’entendre-ho.

Com ja us he dit l’enyorança de vegades m’assetja i avui es un d’aquests moments.