NOSTÀLGIA D'UN PASSAT POLÍTIC

Que hem de fer?. . .

Tenim un govern Tripartit dividit des del primer dia que va entrar a la Generalitat. Constituït per tres forces polítiques d’ideologies diferents amb una única qualitat comú segons ells (ser d’esquerres):

- els uns socialistes,
- els altres comunistes
- i per últim els republicans.

Però, que hi ha de veritat en ells?; no pel que diuen sinó pel que representen, realment segueixen els seus propis principis?. (Crec que no, però, del que jo cregui dubto que algú me’n faci cas).
Soc una treballadora en atur fins fa poc, el meu va esser un acomiadament Polític i ara n’estic pagant les conseqüències. Diuen que hi ha democràcia, però no es cert, si realment hi fos, encara seria davant de l’ordinador del meu lloc de treball. Durant tots els anys treballats amb socialistes – (els que vetllen per la societat i els treballadors) he hagut de lluitar a capa i espasa durant onze anys per mantenir-lo, treballant molt dur, fent moltes hores, cremant-me i tot això amb quina fita, per mi, trobar-me des de fa una mica més d’un mes al carrer. Em va saber molt greu, donat tots els anys dedicats a ells, i veure que no han servit per a res.

Però, com soc una persona positiva i sempre trec fins i tot del més obscur la llum, m’he ne adonat que realment les ideologies com a tal, no existeixen. Quan una persona aconsegueix el poder, ja deixa de ser-ho, sofreix una transformació de “Doctor Jekil a Hide”. –
M’explico: la gran idea d’en Maragall de fer un govern d’esquerres, potser, si realment hagués estat així, ara no ens trobaríem en aquesta situació. Era del tot impossible que les tres forces polítiques s’hi avinguessin, sense una única i unida força que els dirigits a tots, i la qual al meu entendre es l’única que realment ha vetllat i vetlla pels interessos de Catalunya. Al meu entendre no l’haguessin hagut de rebutjar mai, ha estat l’única amb l’experiència suficient dins del món polític i per tant, cas li haurien d’haver fet, però no, ells la tenien que deixar fora, tot i havent guanyar les eleccions. Això va esser ja, una manca de respecte cap a la ciutadania catalana.

Ara que hem de fer?, Catalunya es desfà i de qui es la culpa?. Si aquestes tres forces polítiques haguessin fos una, el nostre país a hores d’ara seria l’enveja de España.

S’ha donat molta cabuda a la immigració, i si som tants a les llistes d’atur, es per aquesta raó. Jo mateixa ho he comprovat, per cada vuit estrangers dos eren catalans, i ja n’hi ha prou!. Catalunya no es una ONG, crec que ja va sent hora de repatriar a tots els immigrants, i agafar la ma d’obra nativa, perquè si els catalans no tenim feina al nostre propi país haurem de marxar, i aleshores, de qui serà la terra que ens ha vist néixer?, la terra que hem defensat tant?, les nostres arrels? , dels de fora com ja ho diu la dita (de fora vingueren que de casa en tragueren), això esta passant, i el Tripartit en lloc d’arranjar-ho, es preocupen per la campanya i es treuen les puces de sobre en tot.

El President senyor Montilla segueix sense acceptar els errors comesos, i segons una dita: es de savis reconèixer que t’has equivocat, assumir-ho, i n’aprendre, perquè dels errors se n’aprèn, i això ningú m’ho podrà contradir. Jo mateixa n’he comes molts, però, soc així, sí, n’aprenc, no es fàcil, però per la evolució interior i maduració d’una persona s’ha de fer, aquí no val intentar-ho, s’ha de fer. Aquest govern no assumeix, ni assumirà mai els seus errors, aixi que des del meu humil punt de vista ja no cal que Catalunya perdi ni un minut més de temps en ells.

Les elèctriques com qualsevol empresa necessita finançament per poder modernitzar les infraestructures i d’on surt aquest finançament?, la major part del govern. Si es cert, que tenen fons privats, però moltes de les autoritzacions, crèdits, contractacions, serveis, etc. . . han de demanar permisos especials al govern, per tant, no crec que sigui totalment just responsabilitzar a les elèctriques ni a qualsevol altra font dels possibles ingressos de molts de nosaltres, perquè al cap i a la fi en una societat tots ens necessitem i la bona organització i col·laboració entre nosaltres es vital perquè el país funcioni.

Existeix un polític ideal?, fa temps que el busco, abans que se’n jubiles n’hi havia un: mai se n’havia pogut fer mala premsa d’ell, donada la seva transparència política, honestedat, senzillesa i grandiositat en portar el seu gran càrrec. Era i segueix essent el pare de Catalunya, va estar tancat a la presó molts anys, i crec que això va anar molt en benefici d’ell, el meu respecte cap a ell i el que el seu partit significa es maça gran per guardar-ho només per a mi.

A tots aquests catalans farts de la falsedat política d’aquest Tripartit, que segueix sense saber fer les coses i sense assumir els errors, recordeu aquest personatge descrit, (ja sabeu tots a qui em refereixo) i si per alguns ha pogut quedar oblidat en el temps, el seu partit es CIU. Recordeu que abans tot era diferent, la immigració no ens havia ofegat, si que hi havia crisi, perquè sempre hi ha estat, però, el mon laboral, les empreses, els treballadors, la llibertat pública eren temes molt ben relacionats. Heu de tenir present que son les empreses les que ens donen la feina i si elles no tenen diners difícilment podrem sortit del pou.

El govern socialista tripartit no ha estat bo, ni per uns ni pels altres, ni socialistes ni comunistes ni verds ni republicans, NO, ells han traït els seus propis principis ideològics i això ens ha dut a l’inici del fi. Nomes ens podem sortir si recordem, recordem els anys de creixement i riquesa que ens havia dut CIU.

Jo ja se el que haig de fer, i vosaltres?.

Liliana Castillo Girona