L'HIVERN

Ets fred i no tens compassió,
quan arribes ho mates tot.

Els colors marxen i les aus

aixequen el vol per cercar
d’altres indrets amb més caliu,
però tu segueixes sent fred i
sense compassió.

L’únic color que queda és el blanc

de la neu que mai deixa de caure,
enfonsant-nos dins del seu mantell i
rient-te de nosaltres, per no poder fer-hi res.

El gel i el vent ens glacen el cos,

prohibint-nos sortir a passejar pels
camins de tota la vida, deixant-nos només
entreveure’ls, per les finestres i
les antigues fotografies.

Els boscos moren i els arbres grisos

i tristos es tornen, però, això a tu no
t’importa, i,segueixes durant molts
mesos turmentant-nos amb
el teu gèlid alè.

El sol ens dona el bon dia, quan tu li permets,

però com també escurces els dies,
poques hores el podem gaudir.

El bestiar s’amaga quan

el teu vent del nord fas treballar, i, a
nosaltres ens queda córrer cap a les nostres llars,
però saps molt be que a mes d’un has enganxat,
sense donar-li cap treva l’has matat.

Marxa d’una vegada estació de mort, gel i fred,

Marxa d’una vegada perquè no et volem.

Liliana Castillo Girona