UN CRIT A LA LLIBERTAT: COMENÇA UNA NOVA ERA!

Avui quan m’adreçava cap a la feina he pogut llegir la segona part de les retallades anunciades per Vostès Excel·lentíssims i Honorables Senyors polítics. No m’han sorprès donat dur-les escrites al front de cadascuna de les seves Eminències. Sembla Senyors que no tinguin més cervell per pensar en d’altres temes, la seva obsessió per l’estalvi comença ja a ser malaltissa.

No saben com me’n penedeixo d’haver-los votat, des d’aquell dia la decepció i el fàstic s’han apoderat tant de mi que només desitjo veure’ls en la més absoluta misèria. No mereixen ni l’aire que respiren, vergonya els hi hauria de donar anar al seus luxosos despatxos dia rere dia, sabent tota la merda que escampant allà on van, però, es possible que no en siguin conscients?, si així fos, encara seria més greu.

Els que van marxar van ser nefastos, pitjor no ho van poder fer, però, almenys podíem anar tirant, endeutats si, però no arruïnats, desesperats i malalts. Vostès no tenen respecte per ningú, trepitgen a qui volen i creant el seu imperi amb els cadàvers dels dèbils, no saben que vol dir la paraula Societat, i desconeixen que es un poble, una vila  o un veïnat.

No saben que és la humanitat, fugen atemorits quan algun se’ls hi enfronta dient-los la veritat, fa mal oi?, doncs pateixin, això es el que haurien de fer, sofrir com nosaltres. Mentre Vostès Eminències Politiques s’enfronten i retallen sous, serveis i dret a medicació, nosaltres ens unim, ajudem i intercanviem, aleshores qui son els  més intel·ligents?.

Vostès el llegat que deixen és el següent:

-        Nuclis de Barcelona presos per una malaltia que tots crèiem eradicada: la tuberculosi,  ens ha visitat novament i per quedar-s’hi. Donem les gràcies als Senyors.

-        Desnonaments de famílies que degut a no tenir feina, ja no poden seguir pagant els seus somnis i es veuen obligats a dormir al carrer, per no poder recórrer a amics i avaladors donat trobar-se en la mateixa situació. Donem les gràcies als Senyors.

-        Més robatoris que mai, matant a punyalades a autònoms que es guanyen la vida amb les seves senzilles botigues, la feina de tota una vida i una vida sencera destruïda per la decisió d’unes persones que al cap i a la fi hem estat nosaltres qui les hem lliurat les Claus del Regne, i em comptes de complir amb nosaltres ens destrueixen. Donem les gràcies als Senyors.

-        Taxes de medicaments que s’han de pagar, quan hi ha molts malalts crònics que guanyant solament 300 euros al mes i pagant lloguer ara es veuen obligats a pagar-se’ls sense poder. Que volen realment?, veure’ls morir perquè els hi fan nosa, oi que si?. Donem les gràcies als Senyors.

-        Feines per sota de la precarietat, amb sous inferiors a 500 € (i a partir de 500 els afortunats). Donem les gràcies als Senyors.

-        Funcionaris i resta de treballadors públics amb nòmines: negatives?, però, que s’han cregut vostès que son!!!. Donem les gràcies als Senyors.

-        Atacs indiscriminats a les universitat públiques sobretot pel que fa a la UPC, acomiadant, rebaixant sous, drets socials, etc. Però això si, la gerent i el rector amb una bestreta de la paga de Nadal i la resta que els fotin. Donem les gràcies als Senyors.

-        Transport públic per a milionaris. O es que hem d’anar a peu a la feina?. Donem les gràcies als Senyors.

Vostès no volen ningú, no volen cervells, no volen ens superiors. Vostès Eminències l’únic que volen son peons (ma d’obra bona, bonica i barata),sí així mateix ho dic.

Que s’han fet dels drets humans universals de la democràcia?, que passa, es que tenen por que la ciutadania faci servir la seva ma Esquerra contra Vostès?, perquè des que escalfen les cadires de la Generalitat no han deixat de llençar-nos contínuament la seva ma dreta com si fos el dit de DEU, sense miraments, sense cap mena d’escrúpols, tan sols la deixen caure i a veure a qui li toca la desgràcia . . .

Estem cansats, emprenyats i decebuts, fastiguejats d’haver-los de suportar. Recordin que fa molts anys en una altra època ens van fer treballar per quatre patates i una pa negre , i aleshores molt Honorables Senyors que va succeir, que ens vam revoltar. Es això el que volen Senyors?.

Vostès potser han oblidat però el poble no, encara recordem el significat de tres paraules que son les úniques que ens representen i crec hauríem de respectar:  llibertat, igualtat i fraternitat. Van ser els nostres veïns francesos els que ens van ensenyar una altra manera de viure i que ara sembla han oblidat.

Volen que els hi expliqui el significat d’elles perquè dubto Excel·lentíssims i Savis Politics que les comprenguin:

LLIBERTAT: viure i deixar viure

IGUALTAT: tots som persones i com a tal ningú no es millor que el veí, tots mereixem ser respectats i aconseguir una vida millor.

FRATERNITAT:

tots som com germans, utilitzant la tolerància i l’amistat fent d’aquestes els nostres principals valors.

Vostès Intel·ligents Polítics ens poden robar tot el que vulguin i mes però el que mai aconseguiran treure’ns son els somnis i el profund anhel d’aconseguir la llibertat que tant ens volen negar.

S’ha acabat, des d’aquest moment Vostès ja no ens perjudicaran més, no ho consentirem, ja poden posar-se com vulguin, que no guanyaran.

Els que quedem de tota aquesta neteja infrahumana, serem més forts, sense por i amb un gran desig d’aconseguir un mon millor, tremolin si volen però, el final s’apropa.

AL POBLE:

Ens han robat i maltractat, ens han enfonsat i humiliat, creient-se alhora els mes poderosos del mon, potser és l’únic que tenen, poder, però no somnis, ni saben que es ser lliure.

Nosaltres si, ESCOLTEU D’UNA VEGADA I PER SEMPRE:  s’han acabat les llàgrimes, s’ha acabat el sofriment, hem posat fi a la desesperació i ara es quan comença la nostra lluita.

Nosaltres no som els indignats, no som els sindicats, no som cap ONG, som Senyors Polítics, una raça nascuda de la duresa que Vostès Eminències han creat. Una raça farta de tanta hipocresia, ignorància, injustícies i abusos i que abans de dir l’adéu definitiu, lluitarà amb tot el que tingui per enderrocar-los i aconseguir la llibertat, la igualtat i la fraternitat.

A tots vosaltres companys que voleu recuperar els vostres llocs de treball, les vostres llars i la vostra vida, uniu-vos a la lluita i recuperem allò que ens han robat, aixequeu-vos, recordeu allò que teníeu, no us compadiu més, netegeu les llàgrimes que fa temps no us deixen veure res mes, i mireu cap al cel, traieu el cap per la finestra i contempleu el magnífic dia que fa i penseu que sou vius, que per damunt de tot hi sou vosaltres, sou persones, sou lliures i ningú, per més cadira o cartera que tingui, no te cap dret a robar-vos el que us pertany i heu suat per aconseguir a la vostra vida, perquè només la mort és qui te la potestat i el poder natural de prendre-us-la, però mai un humà, per més Polític, Empresari o Economista que sigui.

Recordeu, ells no son millors que vosaltres, esteneu les vostres ales i aixequeu el vol, perquè mentre hi ha vida hi ha esperança, i per tant mai rendició, lluiteu fins a la mort.

Ha arribat el temps d’una nova revolució.

Liliana Castillo Girona