Novament em trobo asseguda al tren que em durà cap a les terres del cru i dur hivern, “la delícia” de tots aquells que tan sols l’aguanten durant unes setmanes o potser dies quan hi van a esquiar. Per alguns de nosaltres (els que hi vivim) es molt diferent, son moltes les hores que passem junts amb l’estació de la mort i sempre el veiem amb un gran respecte i por.
El tren s’ha aturat a Plaça Catalunya i va ben ple, és normal durant l’aqüeducte de la primera setmana de desembre, on coincideixen el mercat medieval de Vic, i l’atractiu paisatge de neu i fred incomprensibles per uns i tant desitjat per d’altres.
Sempre observo les cares de la gent, no, no son les cares, és la expressió dels ulls dels viatgers, uns ulls que em fan veure com n’estan de cansats, decebuts, preocupats, tristos i envellits. Uns ulls que reflecteixen l’ànima de cadascun de nosaltres i els quals no enganyen.
Veient-los i no tan sols mirant-los, m’ha vingut al cap tota la moguda anomenada “RETALLADES”, i , penso, és realment necessari haver de passar per tota aquesta “MERDA”?,
- sempre els mateixos,
- sempre els més dèbils,
- sempre els de sota la GRAN PIRÀMIDE.
Molt Honorable Senyor President Mas, em sembla a mi, que ja n’hi ha prou, potser te part de raó en fer POLÍTICA D’ESTALVI perquè LA CAIXA FORTA de la Generalitat ha quedat buida, però, per qui?.
Vostè Senyor President ja sap molt be qui ho ha fet, no creu que aquests diners els hauria de reposar aquell que ja no hi es?. No crec que nosaltres com a Ciutadans i Treballadors que som haguem de sofrir encara més per uns “LLADRES” anomenats . . . X.
Com a Ciutadana puc estar d’acord en algunes de les mesures que s’han pres, però, les darreres no son ni lògiques, ni pràctiques, ni correctes, i, al meu entendre i sempre al meu entendre, estan “FORA DE LLOC”. Vostè Senyor President a dit que retalla els “PRIVILEGIS” (ho sento), dels funcionaris, però, sap molt be, que aquests segueixen essent intocables, donada la protecció rebuda per part de la carta MAGNA, i, doncs, a qui retalla, Senyor President Mas?, ja li ho dic, retalla al feble personal de la administració com interins, laborals i temporals, i, no tan sols retalla sinó que a més acomiada, com passa avui i des de ja fa setmanes a les Universitats Públiques, tanta NOSA li fan?.
Ah però, i que me’n diu de la Pompeu Fabra?, ó, es que aquesta queda en “out of line”?.
Vostè Senyor President i permeti’m dir-ho, el que esta fent es SELECCIÓ NATURAL, treien la Sanitat Pública, perquè això es el que vol, treure la Seguretat Social, amb això només podran sobreviure i no viure els més SANS I FORTS per contra d’aquells que sempre es POSEN MALALTS, i, un cop ja tingui els SANS, Molt Honorable Senyor President Mas, es trobarà amb mi, sí, no soc llicenciada (però es clar això no li interessa), no tinc diners (això si li interessa), tinc ofici (això si li interessa), i, juntament amb d’altres, formo part de la base piramidal (també li interessa), ó ara em dirà que no?.
Amb la entrevista a TV3 va dir que el pacte fiscal ó concert econòmic que tan ha defensat duran la campanya (però es clar en campanya es diuen tantes i tantes coses . . .), ara, no es prioritari: en què quedem Senyor President?, ó, es que la Senyora Camacho i/o Partit Popular li estan fent perdre el mon de vista?. Creia que Vostè Senyor President, era una persona ferma, forta, complidora amb la seva paraula, honesta, però ens esta traint i s’està enganyant Senyor. DES DEL MÉS FEBLE DE LA GRAN PIRÀMIDE FINS AL MÉS FORT D’AQUESTA, VOSTÈ.
No ha estat fidel al seu Discurs d’Investidura on va defensar els interessos de Catalunya per damunt de tot. Semblava el Polític que sempre havíem cercat els Catalans, i el vam votar per això, per formar tots junts un GRAN PAÍS, però Vostè Senyor President sembla estar més dedicat en enfonsar-lo.
No veu que amb les retallades cada cop Catalunya es més feble davant del mon?, no dic que no s’hagi de fer, però, crec que ja ha tocat l’os i a partir d’aquí es pot fer molt mal.
No defenso els Sindicats, fins i tot m’atreviria a dir que el Senyor Berlusconi al costat d’ells és un sant. Els sindicats només es preocupen per rebre les seves subvencions públiques i seguir amb “la dolce vita”. Sé, que només defensen a aquells treballadors que els hi poden donar cert poder, i, per això aplaudeixo una de les seves mesures (la retirada de la subvenció), que si fos total, tots aniríem molt millor.
Senyor President soc treballadora i ciutadana però per damunt de tot soc persona, en això no hi ha diferencia entre Vostè i jo o entre Vostè i la resta de persones que conformem aquest mon, i com a tal, no creu que ens mereixem alguna cosa millor?.
Amb tot el respecte cap a Vostè, la seva Persona, la seva feina i sobretot pel que Representa i a qui Representa, Molt Honorable Senyor President Mas li haig de dir: NO, NO, i NO.
Sento que aquest cop m’hagi adreçat a Vostè en aquests termes, però, des de la meva humilitat ciutadana i treballadora m’he vist empesa.
Liliana castillo Girona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari.