EL DIA DD20N

Demà sens dubte serà un gran dia per uns i un terrible dia per d’altres, però, i per nosaltres?, quina mena de dia serà, no demà, sinó l’endemà: “DD20N”,el dia desprès”.

Recordeu aquells anys tan difícils de la guerra freda, quan els Estats Units i la antiga Unió Soviètica competien en una carrera sense fre cap a una fita de destrucció?, i, (tot per una errada de comunicació). . . El mon s’hi va veure empès per una possible i més que destructiva guerra, on qualsevol tipus de vida corria el perill d’extinció, doncs, a aquells de vosaltres que ho recordeu com jo, sabreu també que posteriorment es va fer una pel·lícula anomenada el “Dia Después”.

En aquests moments d’enfonsament econòmic i fiscal, podem dir que demà és preludi del dia D. Uns pensen que el PP és el Messies que guiarà a la civilització Espanyola cap la riquesa, però, i la civilització Catalana, cap on ens guiarà?.

Ens ha quedat molt clar, per CIU, que la destrucció de llocs de treball és àmpliament molt més necessària que no pas la creació. Si mirem més enllà del nostre entorn i sortim fora d’aquest cercle traçat estúpidament per nosaltres mateixos, veurem amb claredat la llum de la llibertat, però, ningú s’hi atreveix. Els partits polítics van per un cantó, els indignats per un altra i els ciutadans i treballadors de “a pie”, fem malabarismes damunt l’únic camí que ens han deixat: “la corda fluixa”.

Això es un WARNING a la societat que demà anirà a les urnes. Cap força política ens traurà d’aquesta crisi, perquè la única causa que ens ha dut és per haver jugat amb uns diners que mai han existit realment. Vosaltres de debò us penseu que el PP tindrà el poder per fer-los aparèixer del “NO RES”?, sento decebre-us, NO. Les “pòlisses”ja fa molts mesos ens han vençut, i, demà creuarà la línia de meta en solitari el PP, perquè la ignorància humana així ho ha volgut.

Ara, ja no importa si son INDIGNATS, SOCIALISTES, COMUNISTES, DEMÒCRATES O SOCIAL DEMÒCRATES, DRETA EXTREMA; etc. Els diners que manquen no hi son i així seguirà encara durant uns quants anys més per la absurda no reposició  de “paper i metall” per imprimir bitllets i monedes: sí, allò que formalment es coneix com “la fàbrica de la moneda i el timbre”, però Alemanya.

Demà quan les urnes “parlin”, potser a partir del dia D, haguem de rescatar del bagul dels records aquell falç i aquell timbal, que, durant un temps ens va permetre seguir caminant cap a la llum de la llibertat.

Liliana Castillo Girona