CIMS CELESTIALS

Avui diumenge dia 26 de juny he estat envoltada novament pels Cims Celestials de la Vall de Núria (Ripollès) i un cop més me n’he adonat de la “petitesa” del Ser Humà en vers la Natura.

Des del coll de Finestrelles fins al Puigmal per descendir cap a Fontalva i prendre finalment el camí de retorn a Núria, me trobat tan “petita” en tota aquesta immensitat, que m’ha fet sentir enveja al veure gaudir tot el bestiar de les muntanyes sense límit, mentre jo amb el cor encongit noto com cada any que passa se’m fa més difícil assolir el cim més alt del Pirineu Oriental (Puigmal).

Si em preguntéssiu:  que desitges?, amb molt de gust us respondria:

- vull ser isard, cabirol, mufló, ó marmota,

- vull viure per sempre envoltada d’aquests Cims sense que el fred, la neu, les tempestes, el  vent i les pluges m’afectin,

- traieu-me aquesta disfressa humana.

Em sento tan inútil en comparació a la resta d’espècies animals, que la llàstima, la ràbia i fins i tot l’odi em rosseguen l’ànima, m’ofeguen, no em deixen respirar, em maten, tan sols marxen quan soc d’alt de tot carenejant pels Cims Celestials de les muntanyes de Núria, compartint l’espai amb les anades i vingudes dels isards, sentint els estridents xiulets de les marmotes, les brandades de les vaques, les juguesques dels cavalls i eugues, i les carreres dels muflons.

El dia que ja no pugui pujar mai més a les carenes que recorren tots els Cims d’aquesta Vall, l’existència deixarà de tenir significat per mi.

Si un “geni” se m’ presentes i em preguntes: (- demana un desig): sens dubte seria:

(- converteix-me en qualsevol dels habitants naturals d’aquestes contrades).

«De puig en puig pel coll de Finestrelles
s'enfilen del Puigmal a l'alta cima
tota la terra que el meu cor estima
des d'ací es veu en serres onejar”

Aquest poema només es pot comprendre quan camines entre els núvols que sempre guarneixen aquestes muntanyes (les muntanyes ennuvolades de Núria), respires el seu aire, beus la seva aigua, i toques la seva terra.

Tal com diu el cant del Pirineu

“Si d'aquí em traieu un dia
fóra ai! tal el meu sofrir...
Pirineu, que d 'enyorança
no trigaria a morir”.

 

Liliana Castillo Girona