D'UNA CIUTADANA A :

“D’abord”: . . . on veut donner notre plus sincères félicitations à: CIU, PxC i PP (dirien els francesos). Sí, realment ens hauríem de treure el “BARRET” i fer “el passadís de campions”els tres grans Partits Polítics triomfadors d’aquestes últimes eleccions: novament: CIU, PxC i PP.

De tots es sabut i conegut “LA GREU SITUACIÓ ECONÒMICA” en la que estem immersos. La qual, JA molt abans de ser reconeguda pel principal Partit Polític del moment, JA ens trobàvem des de feia uns dos o tres anys en “PANA”, però, que el senyor ZP disfressat d’estruç no volia veure, a l’igual que ignorava la buidor de “LES SEVES ARQUES”, sense deixar mai d’estirar més “EL BRAÇ QUE LA MÀNIGA”.

Els bancs continuaven “INFLANT LES IMMOBILIÀRIES EN DETRIMENT DE LA RESTA DE SECTORS EMPRESARIALS”, els quals JA necessitaven crèdits.

Aquests, donaven diners a persones i/o organitzacions que sabien d’enantema, no podrien tornar els diners del crèdit, creient-se que la operació econòmica els hi sortiria “RODONA” (recuperant un patrimoni “SURPRISE”). Tots veiem i parlàvem del tema, però “EL NÚVOL DELS SOMNIS” no ens deixava trepitjar de peus a terra.

Per altra banda les Organitzacions Sindicals seguien i segueixen nodrint-se d’un incalculable fons de diners públics (però, a ells que ningú els hi tregui, perquè et muntaven una vaga salvatge Nacional). I així la roda del temps girava i voltava sempre sense fre.

De sobte, un dia els bancs dels Estats Units van donar la noticia de les “HIPOTEQUES SURPRISE” i Europa es va enfonsar.

Si els Partits Polítics que formaven Govern aleshores, haguessin sabut gestionar la “GERÈNCIA FEDERAL, NACIONAL I LOCAL” no haguéssim arribat mai aquesta situació Dantesca.

El que tampoc NO ÉS DE REBUT, és: “LAS PUERTAS DE LA PENÍNSULA ESTÁN ABIERTAS A TODOS LOS EXTRANGEROS”, aproximadament un dels desitjos del no recordat senyor Felipe González. Responsable directe del nostre “OFEC IMMIGRATORI”.

Com sempre dic, “cada m2 pertany a un nombre determinat de persones i aquestes com em reconeixereu, han d’esser nadius, cadascú a casa seva i així no hi ha problemes”. Si no solucionem els nostres problemes econòmics i laborals, difícilment podrem fer res pels de fora i com comprendreu, el dit “DE FORA VINGUEREN QUE DE CASA EM TRAGUEREN” PER MI NO FA I NO L’ACCEPTO, i, per vosaltres hauria de ser el mateix.

Sentint-ho molt crec des del meu punt de vista com a ciutadana que els Partits d’Esquerra no estan capacitats per gestionar la “GERÈNCIA ESTATAL, NACIONAL I LOCAL”, i com a tal, haurien de plegar, per comptes “d’amagar-se rere acampades d’iniciativa ciutadana”.

Aquest país li manca un bon canvi i aquest ja arribat, hem estat nosaltres els que ho hem decidit votant i ara l’únic que demano com ciutadana a: CIU, PxC i PP és:

NO ENS DECEBEU, NO NOS DECEPCIONÉIS.

 

D'una ciutadana