LA DESASTROSA ECONOMIA DEL 2011

Hem començat molt, però que molt malament el 2011:

- augments exagerats de la llum,
- del gas,
- de l’IPC (2,9%),
- de la gasolina i
- del transport públic.

Al final ens caldrà un bitllet de 20 euros per poder agafar el metro o el bus (transports públics imprescindibles utilitzats pels ciutadans a l’hora de moure’s dins la que era: una tranquil•la, acollidora, innovadora i rica Barcelona).

Per altra banda el mercat immobiliari ara es queixa dels seus anteriorment benefactors (els bancs), que tants crèdits els hi havien donat sense tenir en compte a d’altres sectors empresarials, dient que els hi fan competència deslleial.

Molt em sembla, que el sector immobiliari no te dret a dir absolutament res. És precisament la gestió duta a terme per ell i per la manca de sentit comú de les entitats bancàries a l’hora de distribuir els crèdits, una de les primeres causes d’aquesta gran crisi, “La Bombolla Inmobiliaria”. Si les entitats bancàries haguessin fet una bona gestió dels crèdits, la resta del sector privat no s’hagués trobat en la obligació de tancar negocis, però, es clar, “el totxo” en aquest país no deixa de ser mai “el protagonista d’un film de sèrie B”.

Per altra banda ens trobem amb aquest allau d’estrangers que ens han entrat els últims anys. Es de savis reconèixer que en un espai limitat per "m2" no tots hi caben. Per cada "m2" s’aconsella un nombre límit de persones, però, el govern dels socialistes des que va començar amb el senyor Felipe González i fins el TRIPARTIT, semblava haver fet desaparèixer el concepte “m2” duent-nos al límit del precipici, del que hem caigut.

Crec que ha arribat el moment i em sap greu dir-ho, de fer fora a tots aquests immigrants, equilibradament i sense conflictes. Retornar-los al seus països. Primer de tot s’ha de donar serveis (feina, metges, medicaments; etc) als que som nadius i després si hi ha encara menester, cercar a d’altres països, però tan sols el temps necessari. Quan infles molt un globus i no t’atures esclata, això ens ha passat a nosaltres.

Comencem-hi doncs: primer per les immobiliàries i després per la immigració. Sé que això no agradarà gaire a certs sectors de la població, però, des del meu punt de vista com a Ciutadana ho crec molt necessari.

Escolteu hem de sobreviure a casa nostra i
us ben asseguro que no serè jo qui marxi.