TROBADA AMB BATHORY: PRIMERA PART

Des de l’aire en suspensió Gabrielle observava els cims nevats i punxeguts d’unes muntanyes que tot i no ser gaire altes semblaven voler abraçar-los. Eren a trenc d’alba i necessitaven trobar un lloc on descansar i protegir-se del sol, ó, almenys això creia ella. Lestat li va dir que es tranquil•litzés i va decidir “aterrar”, seguint per la carena muntanyenca fins arribà al castell de la famosa Comtessa Bathory.

No tenia del tot clar quants segles enrere havíen viatjat, fins que de sobte va recordar. . . - Madamme Bathory, “va néixer l’any 1560 i morí el 1614”, per tant es trobaven entre els segles XVI i XVII. No tan sols podia volar i traslladar-se d’un cantó del món a un altra, sinó que podia viatjar a través dels túnels del temps. Fantàstic.

Li va sorprendre molt la velocitat que es podia adquirir essent vampir, sense perdre’s cap detall de la serralada eslava amb els seus boscos frondosos plens de llegendes estenent-se des de la frontera d’Àustria, passant per la República Txeca, Eslovàquia, Polònia, Ucraïna, Sèrbia i, finalment morint al nord de Hongria. (On s'hi dirigien).

Devien ser quasi les 6 del matí (hora solar), perquè els arbres que guarnien les mitges muntanyes havien canviat del negre al turquesa. Això encara els feia més misteriosos, era com si cadascun d’ells protegís un secret que mai li seria revelat. La seva fascinació per aquella terra augmentava a mesura que s'hi apropaven.

Finalment, abans que els primers rajos solars ataquessin la seva pell tan blanca, van arribar al castell. Es trobava dalt d’un cim rocallós i de fort pendent cap al Sud; el camí de terra que hi pujava des del poble més proper era molt aeri i rarament algú s’hi aventurava, tan sols la comtessa s’ho podia permetre anant i venint amb el seu carruatge un o dos cops al mes.

Es deia que posseïa moltes propietats a diferents llocs estratègics d’Hongria, però, el seu preferit era el més fred i solitari, per ser el de més difícil accés. Gaudia d’uns amplis soterranis on tancava i torturava a noies, nenes i dones joves traient-los la sang mentre ella gaudia d’un bany ó copa del fluid vermell de la vida.

A banda de tenir certes preferències sexuals respecte a algunes de les seves víctimes, primer les seduïa i després les matava amb un salvatgisme extrem: les mossegava i se’n menjava el tros de carn quedat a la boca, els hi arrencava els cabells amb un dels molts estris de tortura, arrencava trossos de carn de qualsevol part del cos i els donava als gossos, les apunyalava amb diferents grandàries de ganivets i mentre es dessagnaven ella en bevia, posteriorment les penjava boca avall per omplir el seu bany; i moltes depravacions més.

Pel que sembla tant Lestat com Gabrielle anàven a ser espectadors d’una gran orgia de sexe i de sang amb Madamme Bathory com a protagonista. Només hi ha una cosa que de tota aquesta situació que no entenia: - per què Lestat no l’havia matat?, ella no tenia cap poder davant dels vampirs, i la deixaven viure. . .
però, no li va voler donar més voltes.