TROBADA AMB MADAME BATHORY: SEGONA PART

El castell “Csejthe” de la Comtessa era impressionant, amb les seves grans parets de pedres fredes i grises sense gaires finestres per no mostrar la seva ànima, les torres quadrades i inacabables esgarrapant el cel, el seu laberint de soterranis humits, foscos amb olor a sang i envoltat per herbes seques i punxegudes que s’escolaven entre les esquerdes de les seves parets, tot contemplant els boscos amb els udols dels llops i les feres, que, a les nits de lluna plena, sempre es feien sentir i ajudaven els murs del castell a ofegar els crits de dolor, terror i desesperació que tenien lloc dins d’ells.

Lestat i Gabrielle van entrar per la porta principal acompanyats d’un dels criats de la Comtessa. Van travessar el saló i a la Gabrielle li va semblar estar en un castell totalment diferent. L’interior era molt acollidor i confortable res a veure amb la fredor i el sofriment reflectit pel seus murs, el terra estava cobert per una catifa vermella i les parets per quadres que anaven del sostre fins al terra. Hi havien a banda i banda canelobres i una gran xemeneia al fons del saló envoltada amb còmodes butaques. No semblava pas el castell dels horrors. La Gabrielle es va sentir molt bé, i, ja que devien esperar a la Comtessa, va preferir anar-hi a asseure’s davant la xemeneia. Lestat la hi va acompanyar.

Al cap d’uns minuts va aparèixer un servent anunciant l’arribada de la Comtessa. Gabrielle estava molt nerviosa, però segura, ella, ara era un vampir i per més poderosa que fos Madame Bathory, Gabrielle podia matar-la tan sols amb la pressió d’un dit; per tant, ella i Lestat es van mirar i deixaren les seves còmodes butaques per anar a trobar-se amb la famosa Comtessa de sang. Lestat ens va presentar; (la historia no exagerava), realment era d’una gran bellesa. Duia un vestit d’època, llarg fins al terra, era d’un verd maragda amb brodats d’or i pedres precioses que et deixaven cec, també duia volants negres al final de cada màniga i als peus del vestit, el seu escot era molt obert i la Gabrielle el va trobar descarat per l’època, donat li feia veure els pits; però, molt ben guarnit amb un gran medalló d’or groc i una pedra vermella al centre. El cabell el duia recollit amb una pinta daurada.

Els seus cabells eren d’un daurat castany amb els ulls blau cel, llavis vermells com la sang i una pell blanca immaculada, sense cap taca, perfecte. Era realment bella.

- Bona nit Lestat, veig que vens molt ben acompanyat.

- Doncs si, però, ella no és al teu abast.

- Vaja,vaja, ja no hi puc ficar les mans?. Es una llàstima, te l’has buscat molt bonica Lestat – li va contestar la Comtessa.

- Quin és el teu nom?. Li va demanar Bathory

- Gabrielle. Em dic Gabrielle, i vostè és la famosa Comtessa Sanguinària. Els llibres d’història en van plens de les seves atrocitats.

- Estimada, les meves atrocitats resten sempre darrere les dels vampirs, vosaltres no sou pas angelets.

- Es cert, però, pel que fa als nostres crims, li haig de comunicar que fan referència als corruptes i depravats, vostè en podria ser una de les meves víctimes.

- Gabrielle!. Fes el favor!. Com li pots parlar així, a Madame Bathory?. Li va esbroncar en Lestat. Disculpa’t ara mateix.

Gabrielle va restar del tot sorpresa per la reacció del seu príncep, no entenia el motiu del perquè la defensava, era una assassina sanguinària, cruel i despietada, i Lestat la volia, però, per què?. Tot i la sorpresa de Gabrielle, va respectar la decisió del seu príncep i s’hi va disculpar amb la Comtessa.

- Li demano disculpes, Senyora Comtessa. No hi pensava pas.

- No et preocupis neòfita, tu i jo tindrem temps de parlar a la meva estança tot havent sopat. Va finalitzar la comtessa.

Tots tres ens hi vam dirigir cap a la sala destinada al sopar, també molt acollidora. Hi havia una taula rodona al centre, amb seients de vellut vermell i grans quantitats de menjar damunt la taula coberta d’un mantell color porpra (tot fent recordar el fluid de la vida que tant desitjava la Comtessa).

- Aquest és el menjador dels convidats, espero que tot estigui al vostre gust, ens va dir la comtessa.

I realment sí, tot era al gust d’ells ó almenys per la Gabrielle, que va quedar molt impressionada per les columnes que vorejaven l’estança i aguantaven el pes dels pisos superiors. S’hi van asseure’s cadascun a les seves corresponents cadires: la comtessa encapçalant la taula mentre que Lestat i Gabrielle eren l’un a l’esquerra i l’altra a la dreta de Madame Bathory.

- A que dec la teva visita Lestat?. Li va demanar la Comtessa.

- Saps que la nostra existència es anterior a tots els temps, som els essers més antics de l’Univers, tot i haver de necessitar la nostra terra per descansar; per això sempre ens em duem un bon tros allà on anem, però ara, una força molt superior a qualsevol Deu ens amenaça.

- I. . ., en què, us puc ajudar jo, essent mortal?

- Potser sí, que n’ets mortal, però, també alquimista. Els teus coneixements dels arts obscurs, la mort, la màgia, la renaixença, son els més avançats de tota Era i els necessitem. Coneixes els secrets de la transfiguració espiritual, l’elixir de la vida i la transmutació de la mort. Nosaltres els vampirs, també podem morir (el foc és l’únic que ens pot matar), necessito que em matis amb foc i em facis renéixer de les cendres. M’has de convertir en l’AU. Ja saps quina.

- Ah, i. . ., quina força es tan superior a qualsevol que s’hi trobi en l’univers com perquè em demanis tal empresa?.

- Es Ariel. Ha tornat per destruir-nos.

- Ariel, si, ja me’l conec. Però, pel que fa a la Gabrielle que tens pensat?, també ho necessita?.

- No, ella s’hauria de quedar amb tu, fins que m’hi hagi enfrontat, desprès la vindré a buscar i me l’enduré.

- Oh, Lestat, restaré encantada de tenir-la amb mi.

Mentre menjaven totes aquelles delícies, la Gabrielle es va esgarrifar en sentir les paraules de Lestat, però, com ella també era vampir, si la Comtessa la volia matar l’hauria de cremar amb foc i abans que hi passes, la Gabrielle ja li hauria trencat el coll, per tant, ho va acceptar pensant descobrir tots els secrets i misteris de la Comtessa de Sang.