EL PETÓ DE JUDES

Si m’haguessin alertat fa temps de l’ importància de pertànyer a qualsevol organització , grup o associació de qualsevol àmbit o temàtica. . ., potser m’ho hagués pensat molt abans d’adentrar-me en aquest perillós desenllaç.

Si no enteneu el que us vull dir us ho traduiré: - fa uns mesos em vaig quedar sense feina. . , actualment tot i que segueixo cercant un lloc de treball més bo, (no em puc queixar. . , de moment). Hi ha gent que s’ho està passant molt malament i gràcies a Deu, no es el meu cas (toco fusta). Com anava dient: vaig perdre la feina després d’onze anys per no haver volgut involucrar-me en temes sindicals.

Tan sols soc una treballadora i l’únic que volia era:

fer la feina,

cobrar a fi de mes i

gaudir tot el possible dels caps de setmana i vacances (viure-hi la vida); des del meu punt de vista no crec ser mereixedora del càstig rebut, però, a algú li tenien que aplicar la màxima pena, i em va tocar.

Els socialistes no es conformaven amb la meva feina, sempre volien més, i la meva simpatia per ells es basava únicament en una relació laboral o d’empresa (no més).
Pel que sembla avui dia, això, ja no es important. Un individu sempre ha d’estar vinculat a alguna organització,
“caminar sol et fa semblar perillós”,
els hi fa por,
els hi fem por.
Un individu sol per si mateix te dues opcions, no ser res i ser molt. En una societat tant globalitzada com la nostra, segueix semblant perillós.

La meva ideologia no ha estat mai compartir res amb ningú, tret de la família, els amics, coneguts i companys de feina que, com jo, necessitem d’un sou mensual per poder fer la nostra vida, i, prou, res més, però això segueix fent-nos perillosos i no convé. Que hem de fer?. . .

Estic analitzant una qüestió molt important i seriosa que no es pot prendre a la valenta i s’ha de ser molt conscient i creient abans de dur-la a terme.

Et pot conduir a la glòria o a la desgràcia,
pot fer girar la roda de la fortuna al teu favor o en contra,
pot fer de tu un àngel que t’obri totes les portes del cel,
o un dimoni que t’obri totes les portes de l’ infern. . .,
pero,
el teu consol, es comptar sempre amb una opció, depèn de tu aconseguir-ne una o altra, l’important es ser fidel als teus principis, sempre fidel als teus principis:

- no trair el propi pensament ó ideologia,
- no vendre's a qualsevol postor,
- el respecte mutu i,
- sempre escollir la part positiva per fosca que sigui.

Per tant, si realment haig de prendre una decisió i unir-me a una organització, grup, o associació. . ., si això serveix per estar més protegida, així sia.

El meu nom es Liliana, catalana de naixement, treballadora en atur, i pertanyo a . . .